(My) Gent life

Friday, May 12, 2006

BALANCE NÚMERO 24.

Bueno, después de un largo día, acabo de llegar a casa (4:54 de la mañana). Esto de cumplir años fuera de casa y lejos de los tuyos... mmmmm es complicado de explicar! Es un sentimiento de contradicción entre la emoción de vivir un cumpleaños diferente y la nostalgia y la necesidad de sentir el abrazo de los tuyos, de los de siempre... Creo que el día de hoy resume muy bien mi vida: pocos amigos, pero los mejores! (Gemma, de verdad que nunca olvidaré nuestra conversación de hoy! Gracias por hacerme reir tanto mientras lloro)
Mi balance de los 23 es tan bueno... incluso para mí! Mamá y papá (sin palabras), seguir con mis amigos de siempre (policarpias), haber conocido a gente increible (tres summer camps y cuatro personas muy especiales y las clases de gallego y euskera), seguir viviendo mi vida en la autónoma (bierzos, salas de estudio, ataques de risa tras maratones de estudio en la biblioteca de letras -segona planta al fons! agafa lloc si arribes abans!!!-, ilusiones delante de la lista erasmus...), cada segundo con Gem, Galicia (una y otra vez), volver a ver Euskadi en la mejor compañía (y decidir que este verano volvemos a ir!), soñar en compañía, Bilbao, aprender de la gente de Gent, aprender de Gent, aprender en Gent...


Gracias al viento por este regalo...

Ves i diga-li a la pluja que no torni a venir.
Diga-li a la soledad que no la vull avui.
Ets la soga que m'aguanta i m'ofega al mateix temps.
La que em va fer néixer els somnis, la que me'ls fa malvé.
Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
I si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís tant malferit pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit,
no ho ets.
Digues que el que ara sento no és de veritat.
Tot el que no som per creure, per creure en un instant.
Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
I si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís tant malferit pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit,
no ho ets.

3 Comments:

Anonymous Anonymous said...

Yo tampoco olvidare tu primer dia de tu vigesimo cuarto aniversario. Siempre reiremos y lloraremos juntas. Un pequeño beso pero un gran abrazo.

6:42 AM  
Anonymous Anonymous said...

JOder tia!!! Leyendo el texto se me ha puesto la piel d egallina! Que recuerdos! Lo único que yo si que tuve que aguantar risitas de seguidores del chelsea. Pero este año!!! I sorry por los British, pero no nos llegan ni a la suela!!! Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!
Ruben

4:56 AM  
Anonymous Anonymous said...

What a great site, how do you build such a cool site, its excellent.
»

8:47 PM  

Post a Comment

<< Home